Hereus del comandant Muguruza

ElTemps ➝

Fermin Muguruza, una de les figures més reconegudes del rock radical basc, celebra els quaranta anys de trajectòria musical amb una gira que aquesta setmana fa parada a Barcelona. L’excantant dels mítics Kortatu i Negu Gorriak ha estat el referent per a noms rellevants de l’escena nostrada. Són els hereus del comandant de la música combativa.

Les cintes de Kortatu, Eskorbuto i La Polla Records havien ressonat centenars de vegades a les orelles d’Arnau Giménez. La seua pubertat havia estat marcada pel rock radical basc i el seu primer disc de Negu Gorriak estava ja cremat. Hipokrisiari Stop!, aquell directe combatiu que havia adquirit en una paradeta de la zona de l’Almadrava, al xicotet municipi dels Poblets (Marina Alta), “li havia rebentat el cap”.

L’atzar biogràfic havia estat cruel. Arnau havia nascut massa tard i no havia pogut ballar “Sarri, sarri” amb Kortatu tocant a l’escenari, ni tampoc havia assaborit en viu la ràbia que destil·lava “Bi doberman beltz”, una de les cançons més agressives musicalment de Negu Gorriak. “Tenia 12 anys quan va retirar-se Negu Gorriak”, recorda l’excantant de La Gossa Sorda i Zoo.

Encara que la sort vital no havia estat propícia, la deessa de la fortuna va entregar-li un regal inesperat. Negu Gorriak s’havia retirat, però tot va canviar arran del seu triomf al litigi que mantenien amb Enrique Rodríguez Galindo, símbol de la guerra bruta contra ETA per haver dirigit la tenebrosa comandància de la Guàrdia Civil d’Intxaurrondo, el barri de Sant Sebastià. La banda liderada per Fermin Muguruza havia guanyat el procés judicial i, per celebrar-ho, van anunciar dues actuacions a l’estadi donostiarra d’Anoeta i una altra al territori basc de l’Estat francès.

El calendari marcava l’any 2001 i la futura veu de dos grups que es convertirien en icònics al panorama valencià va tenir pocs dubtes d’assistir al retorn temporal dels seus referents: “No era ni major d’edat, però vaig apuntar-me a un dels busos que es van organitzar per anar al concert. Hi havia gent de Pego, de Pedreguer; militants de Maulets, de l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes… Fins i tot, vaig compartir bus amb futurs companys de La Gossa Sorda, als quals encara no coneixia. Va ser impressionant. Era el primer gran concert al qual vaig assistir”.

Un dels integrants de l’expedició — i excomponent de La Gossa Sorda— era Josep Nadal. “Al bus hi havia gent molt jove”, rememora l’actual cara visible de Pep de la Tona. El viatge, tanmateix, no estaria exempt d’obstacles. “Quan feia una estona que havíem deixat enrere Iruña, ens va parar la Guàrdia Civil. Ens van baixar un per un i ens va demanar la documentació”, rescata del seu bagul d’anècdotes de la joventut. Xavi Sarrià i Miquel Ramos, exmembres d’Obrint Pas, foren altres de les figures de l’escena valenciana que presenciaren en viu aquella històrica celebració de Negu Gorriak.

L’assistència d’aquestes quatre veus rellevants del nostre panorama sonor a la festa de retrobada de la banda basca mostra la influència que han tingut els projectes musicals encapçalats per Muguruza, tant aquells col·lectius — Kortatu, Negu Gorriak— com els desenvolupats en solitari. L’artista basc, que des de fa mesos celebra els seus quaranta anys de trajectòria amb una gira especial que fa parada a Barcelona el divendres 24 de gener, va marcar una època com a precursor estatal dels ritmes ska-punk i reggae. Però no sols això: va mostrar a diverses generacions que era possible una música militant que emprava una llengua minoritzada.

Ídol d’adolescència

A la discografia de Xavi Sarrià hi ha constants viatges nostàlgics cap a escenaris de joventut. “Amb l’esperança entre les dents” transita per l’adolescència, i dibuixa un estimar a glopades, altaveus als descampats, pòsters d’encaputxats i, especialment, recitats de Kortatu. Un retrat de la seua pubertat: “La cinta de Kortatu del disc Azken guda dantza l’escoltava a tota hora. Va impactar-me molt durant la meua adolescència per tots els referents que aportava, la ràbia que desprenia i el directe tan potent que tenien”.

“El seu disc Kolpez, kolpez ens va mostrar com es podia cantar en una llengua minoritzada, en eusquera, i l’aparició de Negu Gorriak va influenciar-me molt per a fer cançons amb aquest estil de mestissatge, barrejat amb el rap”, exposa. La introducció de bertsolaris, presents a la cançó “Bertso-hop”, va obrir-li un horitzó de combinació de les fórmules de guitarra lluitadora i les sonoritats de la tradició popular. “Fermin Muguruza va ser el meu ídol de l’adolescència”, admet Giménez, que encara es mostra captivat per la música de Negu Gorriak.

Amb el panorama nostrat dominat per la Nova Cançó, el rock radical basc i, més concretament, Kortatu va connectar ràpidament amb Francesc Ribera Titot, icona de Brams. “Sense la seua música, no ens haguera eixit del cor fer el mateix”, confessa. El tràfec de les cintes de casset i la militància independentista eren elements indestriables d’aquella època. “Fermin Muguruza ens mostra que la música és un mitjà de comunicació per a la nostra lluita, i nosaltres decidim crear el grup amb aquesta missió. A través de Negu Gorriak, Fermin va trobar un registre musical que va conduir la banda a ser un mitjà de comunicació internacional”, admira.

“La meua relació musical amb Fermin ha estat d’anada i tornada, d’entrada i eixida de la meua vida”, assenyala Toni Fort Pollet, polifacètic exintegrant de Zoo. Les melodies de Kortatu van marcar una part de la seua joventut fins al punt que com a bateria del grup Raça Borda versionava himnes de la banda basca com ara “Sarri, sarri” o “Zu atrapatu arte”. Un dels seus retrobaments amb Muguruza va ser al concert del 25 d’abril del 2005, quan va interpretar “Kolore Bizia”: “Obrint Pas tocava al campus de Taronges de València i Fermin va pujar a l’escenari amb una cançó que em va semblar una passada”, refresca. L’altre retorn a la discografia del músic basc va ser quan va publicar Nola? Irun Meets New Orleans, així com a través de Muguruza va descobrir un univers de música tradicional. 

La influència de Muguruza ha abastat, fins i tot, fornades molt posteriors. Esteve Tortosa, rostre dels ontinyentins Auxili, n’és un exemple: “Al grup som d’unes generacions on els nostres germans i germanes majors, dels quals ens llevem entre quatre o cinc anys, ens van passar aquesta música i vam flipar. La seua manera d’entendre el reggae i la música jamaicana ens va descobrir un nou univers, lligat a les lluites socials i polítiques del territori”. “Fermin Muguruza ha estat un referent des del primer minut”, expressa.

Una porta a noves musicalitats

Com si es tractara d’un portal màgic amb el qual viatjar cap a músiques desconegudes, a sonoritats per descobrir en un món mancat de l’actual aparador a la còmoda distància d’un sol clic, l’artista basc va exercir d’explorador per a un bon grapat de joves i adolescents. “A partir dels seus projectes sonors, vam arribar a altres musicalitats del món. Kortatu va ser com els nostres The Clash i La Polla Records com els nostres Sex Pistols. Per a molts, era la nostra manera de connectar amb Londres”, explica Nadal. “La música jamaicana, The Clash, Public Enemy,Rage Against the Machine. Totes aquestes influències estaven presents a la seua música”, enumera. 

“A finals dels anys noranta, no tenies moltes opcions musicals al País Valencià. Estava, per una banda, el rock que et venia de Madrid i la música comercial de Los 40 Principales; i, de l’altra, la música del bakalao. El rock radical basc i Negu Gorriak t’obrien un ventall sonor extraordinari”, contextualitza el rostre de Pep de la Tona. El seu excompany a La Gossa Sorda, Arnau Giménez, hi coincideix: “Escoltar aquestes lletres de caràcter polític i amb tanta canya em va influenciar moltíssim. A més, eren lletres que no eren pamfletàries, sinó que tenien un component literari”.

Encara que els discs de Negu Gorriak van estar a prop de ratllar-se, l’experiència de Fermin Muguruza eta Dut i els àlbums en solitari de l’artista basc Brigadistak Sound System, FM 99.00 Dub Manifest i In-Komunikazioa van deixar empremta a La Gossa Sorda. “Aquests treballs ens van influenciar moltíssim per l’estil del reggae, la seua adaptació de la música jamaicana i la introducció dels instruments de vent. Kortatu foren pioners amb un ska més brut, més punk. En canvi, quan Fermin fa carrera en solitari, neteja el so i aposta per un estil més jamaicà, reposat i produït”, desgrana Giménez.

El pòsit del referent basc va notar-se, fins i tot, a Zoo. “La mescla d’electrònica amb música jamaicana, la utilització dels metalls i l’aposta per lletres més literàries són la seua petjada a Zoo”, assenyala. “El llegat de Fermin està present en qualsevol grup que ha volgut fer música en la seua llengua al País Valencià”, accentua Fort. “Fermin no sols va ser important estilísticament, sinó que va abanderar una tendència cada vegada més en desús: la música com a forma de militància. Si la resta de bandes tenien fans, Negu Gorriak tenia grups de suport i d’agitació antifeixistarepartits arreu de l’Estat espanyol”, ressalta Nadal.

“Ens ha aportat un tractament curat del reggae i, especialment, una manera d’entendre la música. En contraposició a la concepció d’un reggae One Love, va il·lustrar com la música podia ser un transmissor polític. Nosaltres som hereus de la seua estètica combativa, d’un compromís que cada vegada està menys present pel domini del mainstream”, radiografia Esteve sobre una manera d’entendre la música que va dotar els grups en llengua pròpia de l’escena valenciana d’un perfil més reivindicatiu envers la cultura majoritària que dominava el Principat.

Combats (i escenaris) compartits

El compromís ideològic de l’artista basc a favor dels drets i la cultura dels pobles van provocar que la mordassa planara cada vegada que xafava el País Valencià. “Fermin ha estat un referent per a l’independentisme, l’esquerra, l’antifeixisme, la defensa de les llengües pròpies i de l’aposta per un procés de pau a Euskadi. Uns posicionaments polítics que han provocat que les seues actuacions al País Valencià estigueren marcades per la censura”, desenvolupa Nadal.

“Nosaltres érem els que ens encarregàvem de muntar els concerts de Fermin i d’altres grups bascos al País Valencià. Moltes vegades érem sotmesos a unes campanyes d’assetjament i censura per part de les autoritats i de mitjans de comunicació, i alhora ens amenaçava l’extrema dreta. Organitzàvem la seguretat i les actuacions perquè consideràvem que la seua música s’havia d’escoltar a casa nostra», detalla Miquel Ramos, exintegrant d’Obrint Pas. «Un exemple foren les dificultats que posaren les forces de seguretat perquè s’aconseguira trobar un espai per a celebrar un concert de Negu Gorriak contra el feixisme junt amb uns primerencs Obrint Pas», apunta Nadal.

Aquella actuació de 1995, amb la imatge distorsionada de la víctima del neonazisme i militant independentista i antifeixista Guillem Agulló al cartell, va ser un somni per als components d’Obrint Pas. No debades feien de teloners del seu referent. «Era molt impactant que uns joves com nosaltres, que amb prou feines teníem una maqueta, compartírem escenari amb el nostre referent de l’adolescència”, exterioritza Sarrià. “Arran d’aquell concert, vam conèixer a tot el grup i vam començar a establir una relació personal amb la banda i, especialment, amb Fermin. Ha estat un orgull créixer amb la seua música i després compartir escenari i experiències amb ells”, remarca.

“La nostra tasca d’organitzar els seus concerts al País Valencià ens va permetre establir una relació personal que s’ha perllongat amb els anys. Hem pogut acompanyar Fermin durant la seua carrera i és un orgull, perquè no és sols un referent musical, sinó que ha destacat pel seu compromís cultural, amb l’antifeixisme i amb altres lluites”, narra Ramos. “Hi ha pocs artistes i activistes culturals com Fermin”, recalca.

Brams va assolir la fantasia de gravar un disc junt amb els seus ídols. L’any 1994 van publicar l’àlbum La diplomàcia de la rebel·lia junt amb Negu Gorriak. “No vam aconseguir el contacte per una via de militància ni política. Va ser perquè la nostra productora, Reyes Torío, era de Bilbao i el coneixia de compartir circuit amb el seu grup Dinamita pa’ los Pollos. Encara que no arribàrem a compartir escenari, va ser brutal”, avalua Ribera.

Una emoció que va tenir Arnau Giménez quan el cantant basc va fer una col·laboració amb Zoo i, singularment, quan va apropar-se al Palau Sant Jordi de Barcelona per gaudir d’una actuació dels valencians. “No em podia creure que Fermin haguera vingut a veure’ns. El moment de saludar-lo quan va passar al camerino em va fer moltíssima il·lusió”, manifesta. Un espai de concentració i esbarjo dels músics que el mateix referent musical basc ocuparà el divendres 24 de gener. “Tots els meus amics van, però a mi em resulta impossible”, es plany Nadal. Serà una jornada de reunió d’alguns dels deixebles del comandant Muguruza. 

Read original article